L’ESQUÍ DE MUNTANYA
Escrit per Naila Jornet.
Campiona d’Espanya d’esquí de muntanya
L’esquí de muntanya és una modalitat esportiva que combina dos grans, i complexos, esports. Per una banda, utilitza els mateixos equipaments, els esquís, i les tècniques bàsiques de l’esquí de descens i del nòrdic, com són els viratges, l’esquí fora pista, la visualització. Però, sobretot, els de l’esquí de fons (nòrdic), el lliscament, la progressió, el moviment dels braços, etc. Per l’altra banda, l’esquí de muntanya participa també de l’alpinisme, ja que el medi on es practiquen ambdós esports és el mateix, és a dir, la muntanya. A més, també inclou alguns conceptes, tècniques, materials i estris, propis de l’escalada, com són els grampons o la corda. És per això que podem afirmar que l’esquiador de muntanya ve a ser el resultat de la combinació perfecta entre l’alpinista i l’esquiador convencional.
La modalitat tradicional d’esquí de muntanya consisteix a fer, a l’hivern, l’ascensió a un cim o una travessia d’un o més dies per la muntanya. Els esquís són els elements que eviten que els peus s’enfonsin quan la neu té ja un gruix considerable, fan menys costosa la marxa, permeten lliscar i permeten fer descensos més ràpids, menys pesats i més plaents.
No cal ser un gran muntanyenc, ni un experimentat alpinista, o esquiador, i tampoc l’edat no és pas cap inconvenient per a exercir aquest esport.
Als Pirineus, l’esquí de muntanya començà a practicar-se a principis del segle XX, a Rasos de Peguera. Poc després s’iniciaren les travessies entre les comarques del Pallars, la Val d’Aran o la Ribagorça. Quant als primers muntanyencs esquiadors del nostre país, foren els coneguts Lluís Estasen, Soler, Badia, Ribera, Feliu, Navarro, Puntas, a més d’un nombre creixent d’afeccionats a les activitats muntanyenques, qui, a l’hivern, començaren a practicar l’esquí lliure per muntanya verge, ja que encara no hi havia remuntadors mecànics per a pujar.
A mitjans dels anys 50, en Josep Mª Sala traçà una travessia, la qual va anomenar “Alta Ruta Pirinenca amb Esquís”, recorregut, aquest, que transcorria per la vessant Sud de la serralada. L’any 1966, en Toni Villena, en Ricard Godia i en Ferran Casnelles realitzaren en 37 dies la primera travessia integral dels Pirineus amb esquís. A la primeria de la dècada dels 90, en Miquel Sánchez i en Jaques Soulie la dugueren a terme en 11 dies.
A finals dels 70 i en la dècada dels 80, muntanyencs del nostre país, alguns del Pirineu, s’aventuraren en rutes i ascensions amb esquís de muntanya pels Andes i per l’Himalaia.
Ja fa temps que l’esquí de muntanya comporta un vessant competitiu. Els seus inicis, al nostre Pirineu, daten del 1927, quan, a l’estació de la Molina, es va produir la primera pujada: l’ascens a la Tossa d’Alp i al Puigllançada. Pel que fa a la competició internacional, les primeres reunions daten del 1924. El febrer d’aquell any, l’alpinista aventurer i escriptor Roger Frison Roche havia organitzat la setmana d’esports d’hivern, a Chamonix. Aquestes trobades foren considerades com els primers Jocs d’Olímpics d’Hivern. L’esquí de muntanya va ser un esport olímpic des d’aquesta primera efemèride fins al 1948, any en què van desaparèixer com a tal.
Anys després, la competició d’esquí de muntanya experimentà un creixement qualitatiu en el pla internacional quan, a principis de l’any 90, el CISAC (Comitè internacional du Ski-Alpinisme de Competition) va crear el campionat d’Europa. A finals del 1999 es va dissoldre el CISAC i es va formar l’ISMC (International Ski mountaineering competition), organització que dugué a terme els primers campionats del món, l’any 2002, a Serre Chevalier. Actualment l’ISMF encara és l’entitat encarregada de concertar els campionats del món.
També es porten a cap “opens” i curses clàssiques, amb desnivells enormes (fins a 4000 metres diaris), o que duren uns quants dies i que se celebren cada any, o cada dos anys, com la Pierramenta, el Trofeu Mezzalama o la Patrouille des Glaciers, curses caracteritzades pels ràpids ascensos, en els quals es corre per vertiginoses arestes, es baixen corredors, es pugen llargues i dretes canals i es realitzen espectaculars descensos per neu sense aixafar i a molta velocitat.
Els nostres esportistes pirinencs han aconseguit formar part de l’elit mundial en guanyar proves de copa i campionats del món o d’Europa, com aquestes cèlebres curses, ja anomenades.
A Campus Cerdanya, un resort especialment concebut per a persones actives i amants de l'esport situat a Puigcerdà, estem compromesos amb la promoció d'aquest esport i aquest any tornem a realitzar el Campus d'Esquí de Muntanya.
La II edició del Campus d’Esquí de Muntanya, dirigit per en Eduard Jornet, director de Piritours,es una concentració dirigida als practicants d’esquí de muntanya o d’esquí alpí que vulguin millorar les seves marques o iniciar-se en aquest esport. Més informació:
CAMPUS CERDANYA
www.campus-cerdanya.com
Tel. (+34) 972 883 530
Tel. (+34) 679078644
Contacte: Rebeca Garcés
rgarces@campus-cerdanya.com
CLUB PIRITOURS
www.assopiri.org
Tel. (+34) 628270894
Contacte: Eduard Jornet
eduardjornet@hotmail.com
.JPG)
.JPG)
